Presentació

El futur del treball

La globalització econòmica, la digitalització dels processos productius i la fragmentació de les cadenes globals de subministraments, com assenyala l’Organització Internacional del Treball (OIT) 1, estan transformant profundament l’organització i la regulació de l’ocupació, les relacions laborals i els sistemes de prestació socials en tots els països i empreses a tot el món. A això cal afegir els canvis socials i demogràfics que igualment s’estan produint, com l’envelliment de la població i els moviments migratoris cada vegada més intensos, juntament amb els efectes ja visibles del canvi climàtic. Com a conseqüència de tot això, també s’estan produint canvis profunds en la complexa relació entre treball i salut.

El treball decent i segur, segons ho defineix la OIT 2, és la principal font d’ingressos i de protecció social de les persones. Paral·lelament, la salut i el benestar dels treballadors són prerequisit perquè el treball desenvolupat sigui productiu. Però sense oblidar que el treball pot ser font de riscos per a la salut, ja sigui en forma de lesió i/o malaltia, que pot provocar incapacitats temporals (IT) o permanents (IP) i en el pitjor dels casos morts prematures (MP).

Actualment, la càrrega de malaltia en relació al treball es defineix per l’increment de les malalties cròniques, les quals incrementen la incidència i durada dels episodis d’IP, i no tant per les lesions en accidents de treball 3.

Vigilància epidemiològica de la salut de les persones que treballen

En aquest context és més necessari que mai disposar de sistemes d’informació que facilitin la vigilància i monitoratge de les tendències dels efectes del treball sobre la salut.

Uns sistemes d’informació que siguin capaços d’anticipar possibles canvis i, amb això, suggerir les necessàries adaptacions. Interessa de manera especial conèixer l’impacte que els canvis dels cicles econòmics i la regulació del mercat de treball estan tenint en la salut de les persones que treballen, així com valorar en quina mesura els beneficis socials influeixen en el seu impacte.

La plataforma que presentem ens permet monitorar de manera contínua l’evolució anual de la taxa d’incidència de la incapacitat permanent (IP) i la mortalitat prematura (MP) en una mostra d’afiliats a la Seguretat Social espanyola segons sexe, ocupació i activitat econòmica.

Dades i informació

Les dades recopilades regularment a través de la Seguretat Social, als qual s’afegeixen algunes dades procedents de l’Agència Tributària i el Padró Municipal, són la base de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) que proporciona anualment, i des de 2004, la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social 4.

La MCVL inclou dades individuals anonimades corresponents a una mostra d’aproximadament el 4% de persones seleccionades a l’atzar entre els qui van ser contribuents o beneficiaris en la Seguretat Social almenys un dia durant l’últim any natural finalitzat (any de referència). Per a cada persona s’inclouen tant dades sobre la seva relació amb la Seguretat Social en aquest any, com a dades històriques, en la mesura en què es  conservin en registres informatitzats fins a 1981. El total d’afiliats inclòs en la MCVL, tant contribuents com beneficiaris, va ser d’1.098.165 persones en 2004 5.

No obstant això, i seguint les indicacions dels responsables de la MCVL, es considera que seria a partir de 2006 quan les dades recopilades per la MCVL són més fiables, de manera que es va prendre la decisió d'iniciar la cohort en 2006.
A causa de les característiques pròpies de la MCVL i les condicions necessàries per a formar part de la mostra, les persones que formen part d'aquesta des de 2006 van lògicament disminuint, sigui per sortida del mercat de treball de manera definitiva o mort, i veient-se substituïdes per altres participants en els anys posteriors, com indica la Figura 1. No obstant això, les persones que formen o han format part de la MCVL romanen en ella una mitjana de, aproximadament, 9,7 anys.


Figura 1. Persones totals cada any, identificant aquelles que s'han mantingut en la cohort des de 2006 (població estable) i les noves que han anat entrant cada any a la MCVL.

Sobre la base d’aquestes dades anuals de cada afiliat, enllaçats per un número únic d’identificació de persona física (IPF) a partir del ser primer contacte amb la Seguretat Social, hem construït una cohort que, com mostra esquemàticament la Figura 2, permet seguir els diferents registres d’un mateix afiliat sempre que estigui inclòs en la MCVL 6.

Figura 2. Esquema de la conversió de la Mostra Contínua de Vides Laborals en la Cohort WORKss (Spanish WORKing life Social Security) a partir de 2004 i fins a l’últim any disponible (en aquest cas 2015), podent rastrejar-se informació fiable fins a 1981.

Així, l’individu A va entrar en la cohort en 2004, i com cada any s’utilitza el mateix algorisme de selecció, ha estat seguit fins a 2015, disposant d’informació sobre la seva trajectòria laboral des de 1981. L’individu B també va ser inclòs en la cohort en 2004, disposant de dades des de 1981, i fins a la seva defunció en 2010. L’individu C disposa de dades retrospectives sobre la seva vida laboral des de l’inici d’aquesta, posteriorment a 1981, fins a la seva sortida del mercat laboral i la pèrdua de relació administrativa en 2009. És destacable que, en aquest cas, l’individu C podria haver estat afiliat de nou, però sense haver format part de la cohort. L’individu D va entrar en la cohort en 2005, mantenint-se des de llavors i disposant de la informació sobre la seva relació prèvia amb la Seguretat Social. Per la seva part, l’individu E, que va entrar a la cohort en 2004, va passar de ser afiliat contribuent a afiliat beneficiari en 2009, en haver-li estat atorgada una pensió per IP. El cas de l’individu F és el d’un jove que inicia la seva relació laboral des de 2005, oment en el qual entra a formar part de la cohort. Finalment, l’individu G segueix el mateix patró que l’individu A amb la diferència que després de jubilar-se en 2010 passa de ser afiliat contribuent a afiliat beneficiari, en aquest cas d’una pensió per jubilació.

Referències